[Aquest projecte encara és en fase de disseny]

Una infraestructura quotidiana indispensable i tot i així greument disfuncional tant pel que fa els drets digitals dels usuaris com per l’eficiència pràctica i econòmica.

Les institucions no han d’abdicat en la defensa del dret a la inviolabilitat de les comunicacions, un dret conquerit a Europa allà pel 1700.

El correu electrònic oferit gratuitament encara que sigui un servei car de mantenir, és l’entrada de les Big Tech a la digitalització massiva de les persones, les institucions i els serveis públics. Les institucions acepten el Gmail gratuit o l’outlook i desprès aquereixen tota la suite de la resta.

Efectivament perquè no: el correu hauria de poder ser un servei gratuït per a la ciutadania, però no així: un monopoli privat de facto, en una infraestructura essencial com la de la comunicació interpersonal.

D’altra banda, aquests serveis estan actualment configurats pel seu disseny com a serveis centralitzats, cosa que planteja notoris greus problemes per al dret al secret de la correspondència i la sostenibilitat. I sobretot és absurd: a l’era de les xarxes, que per escriure’ns seguim havent de passar per un mediador centralitzat és simplement absurd i anacrònic. Certament, no respon a motius lògics sinó de dominació.

Per tot això, a l’informe proposem que les institucions assumeixin el disseny d’una infraestructura descentralitzada de comunicació interpersonal sobirana que substitueix l’actual sistema de correu electrònic.